Psicometria

Citation:
Meneses, Julio, Maite Barrios, Albert Bonillo, Antoni Cosculluela, Luís Manuel Lozano, Jaume Turbany, and Sergi Valero. Psicometria. Barcelona (Spain): Editorial UOC, 2013.

Abstract:

1. Introducció (Julio Meneses)
2. Aproximació històrica i conceptes bàsics de la psicometria (Julio Meneses)
3. Fiabilitat (Antoni Cosculluela i Maria Teresa Barrios)
4. Validesa (Luis Manuel Lozano i Jaume Turbany)
5. Transformació i interpretació de les puntuacions (Sergi Valero)
6. Anàlisi dels ítems (Albert Bonillo)
7. Activitats pràctiques (Antoni Cosculluela)
8. Taules de distribució (Julio Meneses)

Els tests formen part de la pràctica habitual dels professionals, docents i investigadors interessats per la mesura indirecta dels fenòmens psicològics. Al servei de l’avaluació psicològica, i en conjunció amb d’altres instruments com l’observació o l’entrevista, els tests tenen com a propòsit principal proporcionar les evidències necessàries que permetin als psicòlegs i a d’altres professionals vinculats amb les ciències socials i del comportament prendre decisions o orientar les seves intervencions en els diferents contextos en què duen a terme la seva activitat. Els tests compleixen, doncs, una funció important amb relació a l’avaluació i la intervenció psicològiques, i és per això que requereixen una atenció específica en els programes de formació dels futurs psicòlegs. Conèixer el seu funcionament, les seves propietats i les condicions en què els tests han de ser utilitzats de manera adequada i responsable són alguns dels reptes importants que abordarem en aquest text.

Per fer-ho, al llarg dels propers mòduls ens endinsarem en els aspectes teòrics i pràctics involucrats en la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests que la psicometria ha proposat i sistematitzat en les darreres dècades. Com a branca de la psicologia, la psicometria és la disciplina científica encarregada del desenvolupament de teories, mètodes i tècniques que donen suport als processos de construcció i administració de tests. El seu objectiu últim, com veurem més endavant, és proporcionar les garanties científiques necessàries per a la mesura objectiva i estandarditzada dels fenòmens psicològics no observables a partir d’una mostra de comportaments. Aquest no és un objectiu menor i ha representat una contribució important de la psicologia a la teoria de la mesura desenvolupada en d’altres disciplines com la física. És a dir, d’acord amb les paraules atribuïdes a Galileo Galilei amb relació a la mesura científica: la manera en què la psicometria fa mesurables uns fenòmens psicològics què, per definició i en oposició als atributs físics, no són directament observables ni manipulables.

Començarem aquest viatge en el mòdul “Aproximació històrica i conceptes bàsics de la psicometria”, en què situarem aquesta disciplina en el context general de la psicologia, revisant-ne els antecedents remots i més recents, presentant les aportacions més rellevants que han contribuït al seu establiment com a disciplina científica i oferint una definició formal que incorpori el paper dels tests en el marc de l’avaluació i la intervenció psicològiques. A continuació desenvoluparem els fonaments de la psicometria, partint d’una definició i classificació dels tests, progressant pels diferents models de mesura psicomètrica desenvolupats en les diferents teories dels tests, introduint breument la teoria clàssica dels tests i, finalment, recapitulant aquests fonaments amb la revisió del procés d’inferència psicomètrica. Conclourem el mòdul amb una discussió dels processos de construcció i administració de tests, presentant les fases principals en què podem estructurar el disseny i la construcció d’un nou test, oferint alguns criteris importants per a l’avaluació de les característiques i la valoració de la conveniència dels tests disponibles en la literatura i, finalment, abordant els aspectes ètics i deontològics vinculats a l’ús de tests en la pràctica professional de la psicologia.

En el mòdul “Fiabilitat” tractarem de manera específica un aspecte fonamental per a la mesura dels fenòmens psicològics mitjançant tests: l’obtenció de puntuacions consistents i precises. Com passa amb qualsevol procés de mesura, el desenvolupament i l’administració de tests requereix el coneixement de l’error que es pot cometre. Si aquest error de mesura és gran, de manera que les puntuacions obtingudes no reflecteixen adequadament els fenòmens psicològics objecte d’interès, els tests no proporcionen la confiança necessària per a complir amb el seu objectiu principal al servei de l’avaluació psicològica. Així, en aquest segon mòdul abordarem la fiabilitat a partir de la perspectiva de la teoria clàssica dels tests, començant amb una descripció del model lineal clàssic, derivant el coeficient de fiabilitat i dedicant una atenció especial tant a la seva interpretació com a les diferents estratègies que s’han anat desenvolupant per a calcular-lo. A continuació es veuran tres factors importants que influeixen en la fiabilitat dels tests i es presentaran dos procediments per a estimar les puntuacions vertaderes dels subjectes a partir de les puntuacions obtingudes. Finalment, ens ocuparem de la fiabilitat dels tests referits a criteris, discutint-ne primer els trets principals i presentant a continuació els procediments clàssics disponibles per avaluar-ne la fiabilitat. Conclourem el mòdul amb una discussió dels mètodes més habituals en la determinació dels punts de tall que permeten la classificació correcta dels individus en referència al criteri.

El mòdul “Validesa” abordarà un altre aspecte clau per a la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests: l’adequació als objectius per als qual han estat construïts i són utilitzats a la pràctica. Partint d’una revisió històrica, en aquest mòdul abordarem les diferents aproximacions que la psicometria ha anat proposant i definirem la validesa dels tests com el grau en què l’evidència empírica i la teoria donen suport a la interpretació de les puntuacions amb relació amb el seu ús específic. Com veurem a continuació, actualment la validesa no es considera com una propietat intrínseca dels tests sinó que és més aviat producte de l’anàlisi de la seva adequació al propòsit específic al qual serveixen. Per a fer-ho, els professionals interessats pel desenvolupament i l’administració de tests han de recollir i acumular les evidències científiques necessàries seguint diferents estratègies. Així, en aquest mòdul estructurarem els indicis de validesa dels tests en cinc grans grups: evidències basades en la validesa del contingut, basades en el procés de resposta, basades en l’estructura interna del test, basades en la relació amb d’altres mesures i, finalment, basades en les conseqüències de l’avaluació. Començarem definint cadascun d’aquests indicis de validesa i a continuació veurem en detall les diferents estratègies disponibles per a obtenir les evidències necessàries. Finalment, recapitularem aquesta discussió i veurem els factors que afecten la validesa dels tests tenint en compte la seva influència en aquestes estratègies per a obtenir els diferents indicis.

A continuació, en el mòdul “Transformació i interpretació de les puntuacions” ens ocuparem dels aspectes metodològics implicats en el tractament de la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests. Més enllà d’algunes qüestions teòriques importants vinculades al procés de construcció de tests, en aquest mòdul discutirem les operacions que els professionals porten a terme per tal de fer interpretables les puntuacions obtingudes. Com veurem més endavant, aquestes puntuacions no són, per se, informatives i han de ser sempre interpretades per a fer-les útils d’acord amb el propòsit amb què els tests han estat desenvolupats. Així, començarem presentant el marc general d’interpretació de les mesures obtingudes mitjançant tests i abordarem algunes estratègies importants per a la transformació de puntuacions com són la construcció de percentils o de puntuacions estandarditzades i la utilització de normes cronològiques. Aquestes estratègies, que veurem en detall tenint en compte les seves característiques, la manera de calcular-les i les seves limitacions, serveixen per a recodificar les puntuacions obtingudes en un nou sistema de valors que en faciliti la interpretació sense afectar la diferent posició dels subjectes amb relació a les magnituds de les puntuacions originals. A continuació tractarem del procés de baremació o escalament de la mesura, que té per objectiu establir una connexió entre la puntuació de l’individu i l’execució observada en un grup de referència. Finalment, conclourem el mòdul amb una exposició de les diferents estratègies disponibles per a fer equiparables les puntuacions que proporcionen tests diferents que tenen per objectiu la mesura dels mateixos fenòmens psicològics.

En el penúltim mòdul d’aquest text, “Anàlisi dels ítems”, introduirem breument un últim aspecte important per a la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests: l’anàlisi del funcionament dels ítems que conformen els mateixos tests. Tot i que és una qüestió molt rellevant per a la psicometria, especialment en el disseny i la construcció de nous instruments, no sempre forma part dels programes de formació dels futurs psicòlegs. En aquest mòdul abordarem l’anàlisi de les propietats dels ítems en el cas específic de les proves d’execució màxima –també anomenades tests d’habilitat o de potència–, que tenen per objectiu avaluar la competència, l’aptitud o els coneixements dels individus a partir de l’encert o la qualitat de les seves respostes. Com veurem, a diferència de les proves d’execució típica, aquest tipus de proves discrimina respostes correctes i incorrectes, i és aquesta la base emprada per a puntuar les execucions individuals. Partint d’una definició d’aquests dos tipus de proves, començarem discutint algunes directives importants per a la construcció dels ítems, i presentarem una prova d’execució màxima fictícia que ens servirà per a il·lustrar aquesta exposició. Així, abordarem les propietats dels ítems d’acord amb la formulació de la teoria clàssica dels tests i discutirem els diferents procediments disponibles per a avaluar la dificultat i la discriminació dels ítems. Finalment, apuntarem la lògica proposada per la teoria de la resposta a l’ítem i conclourem presentant el desenvolupament dels càlculs necessaris per a avaluar les propietats dels ítems que conformen la prova fictícia que hem utilitzat per a il·lustrar els diferents procediments.

Finalment, tancarem aquesta aproximació a la psicometria amb una selecció d’activitats pràctiques que permetran posar en joc els continguts desenvolupats en els diferents mòduls. Partint d’una exposició de tres casos ficticis basats en l’ús de tests, es plantejaran diferents exercicis vinculats a la fiabilitat, la validesa, la transformació i interpretació de les puntuacions i l’anàlisi dels ítems. Aquests exercicis, juntament amb el seu desenvolupament i les solucions corresponents, tenen per objectiu facilitar l’assoliment dels objectius plantejats al llarg del text.

DL:

B-6.335-2013

PreviewAttachmentSize
psicometria-cat-2013.pdf4.35 MB
psicometria-fe-errades-cat.pdf387.26 KB