Acció socioeducativa i diversitat funcional

Offered: 
2011
Al plantejar-nos com s'havia d'enfocar i estructurar una assignatura com aquesta, vam apostat per proposar a l'estudiant una nova mirada, que el conduís al que es podria denominar com paradigma "posthandicap" (més enllà de la discapacitat). En alguns països (de manera clara i radical al Regne Unit) fa més de 20 anys que s'ha donat aquest gir en les formes d'entendre, pensar i acompanyar a les persones amb diversitat funcional. L'adscripció d'alguns teòrics de la discapacitat al que es va donar a conèixer com Disability Studies és una forma clara de representació del gir que hem esmentat. És així com vàrem assistir al pas de la mirada mèdica a la mirada social, de la medicina a la sociologia de la discapacitat. Segurament, el canvi fou massa radical, perquè entre altres temes el cos de la persona amb diversitat funcional va passar a ser oblidat (quan era evident que es tractava d'una qüestió central en la problematització de la discapacitat).
 
Aquests dies somniàvem que hi havia possibilitats de pensar de forma diferent. Ens hi ajudaven algunes idees que a finals de curs havíem comentat amb estudiants "crítics" amb les polítiques socials de la discapacitat. Pensava si seria possible escriure discapacitat d'una altra manera. Em sortia més o menys així:
Dis-K@pacitat. No estem segurs si només ha estat un somni d'estiu o la necessitat i les ganes de compartir amb vosaltres una altra mirada a la discapacitat, que al final ha pres forma, manllevant l'expressió de Javier Romañach, de Diversitat Funcional. En tot cas si que volíem convidar-vos a entrar en el "món" de la discapacitat d'una altra forma", amb unes altres actituds, i potser descobrir-nos com a subjectes discapacitants (o alhora amb discapacitats). Perquè, en definitiva ¿on es troba la diferència? ¿Qui la construeix? ¿És sòlida?.
 
Des de diferents perspectives i a mesura que la societat ha anat avançant, els models explicatius de la discapacitat -fonamentats sobretot en concepcions biomèdiques- han anat donant pas a altres explicacions fonamentades en concepcions socials. És així com neix el que s'ha anomenat el model social de la discapacitat. Justament a recer d'aquest model (que també podria ser considerat un moviment social) els professionals del camp de l'acció social (entre els quals s'ubiquen el treballador social i l'educador social) troben fonaments i explicacions per a dur a terme un treball d'acompanyament social i educatiu de les persones amb discapacitat. No es tracta ja només de produir "subjectes dòcils", sinó de possibilitar que les persones que presenten un seguit de dificultats i necessitats especials puguin autodeterminar les seves vides. Però aquest canvi d'orientació i enfocament el professional i fa que necessàriament aquest deixi d'amagar-se darrera la suposada màscara que l'oculta.
 
La present assignatura s'emmarca en aquest model explicatiu i aposta per plantejar un conjunt de propostes d'acompanyament social i educatiu des del respecte i la participació de les persones amb discapacitat. Entre d'altres proposem la pràctica d'impensar la discapacitat. Repensar (o impensar) la discapacitat passa per deconstruir les pràctiques socials que portem a terme amb aquelles persones que formen part d'un diagnòstic (aquest les envolta i les empassa), d'una categoria, d'una classificació etc. i sobretot per "desmuntar" els nostres arquetips de professionals (amb les màscares, les tecnologies i les teories) que ens fan sentir segurs, però especialment normals.
 
No volem defugir, en el context d'aquesta assignatura, la idea que la qüestió central del camp de la diversitat funcional és que les persones amb discapacitat han estat (i segueixen sent-t'ho) "marginades". Tal i com plantejava Len Barton el 1998: "ser discapacitado supone experimentar la discriminación, la vulnerabilidad y los asaltos abusivos a la propia identidad y estima" (1998:24).
 
Els diferents mòduls que configuren l'assignatura neixen dels treballs conjunts dels dos autors, de les inesgotables converses que al llarg dels anys hem mantingut, de la nostra passió i obsessió per desmantellar les construccions negatives i malignes de la discapacitat, del nostre treball socioeducatiu acompanyament a persones adultes amb diversitat funcional, de les classes i seminaris impartits a educadors socials, psicopedagogs, treballadors socials, treballadores familiars, etc., així com a professionals en actiu. El nostre darrer treball (Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las personas, 2010) ens ha servit per exposar moltes de les nostres idees de forma sintètica. A les pàgines d'aquesta assignatura hi trobareu tota una altra perspectiva ben diferent; diferents per l'amplitud dels temes exposats i per la varietat d'aquests.