La identitat del professor com a docent virtual #docentUOC

Badia, A., Meneses, J., & Garcia, C. (2017). La identidad del profesor como docente virtual: Roles, enfoques y sentimientos. El caso de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Available at http://hdl.handle.net/10609/60327 (Spanish) and http://hdl.handle.net/10609/60326 (Catalan).

Aquesta setmana hem tingut l’oportunitat de presentar els resultats de la nostra investigació sobre la identitat del professor virtual a la UOC, un estudi basat en l’administració d’un qüestionari a gairebé un miler de professors col·laboradors de la Universitat. Tot i els petits problemes logístics que vam patir amb el procés de registre dels assistents, l’acte del passat dimecres 15 de març a la seu de Tibidabo va estar molt bé. Com a mínim els autors de la investigació podem dir que ens ho vam passar molt bé.


No només perquè vam disposar de l’espai i el temps necessaris per anar una mica més enllà dels detalls tècnics que es recullen a l’informe final de la investigació, sinó perquè vam tenir la sort de comptar amb l’assistència de professors interessats en els resultats de l’estudi i, especialment, motivats per a la discussió dels reptes que aquests resultats ens deixen per endavant als docents que exercim la nostra professió de manera no presencial. Amb assistents així és que aquests actes prenen tot el seu sentit.




Més enllà dels detalls que es poden llegir a l’informe i, parcialment, a l’article publicat a la revista British Journal of Educational Technology, em permeto algunes breus reflexions al fil del debat que es va generar a l’acte de presentació amb els assistents:

  • Tot i les seves limitacions, aquest és un estudi rellevant per a la comunitat universitària perquè permet donar llum sobre les formes particulars en què es porten a terme les modalitats no presencials de l’ensenyament que les universitats, tant presencials com no presencials, estan desenvolupant i incorporant als seus portafolis.

  • Els resultats d’aquest estudi, a més, permeten posar el focus en el cas particular de la nostra universitat, una que desenvolupa la seva activitat en un entorn completament online, de manera que els estudiants, els professors i el personal de gestió interessats poden tenir accés a unes dades inèdites que permeten anar més enllà de les seves impressions personals en relació al que vol dir ensenyar i aprendre en un entorn virtual com el que ofereix la UOC.

  • És important tenir en compte també que les conclusions d’aquest estudi no són el producte de les opinions dels seus autors o de qualsevol altre expert, sinó que provenen de l’anàlisi de les valoracions que els propis protagonistes del procés d’ensenyament virtual han fet en relació a la seva pròpia activitat professional com a docents.

  • Conèixer com entenen els professors col·laboradors de la UOC la seva docència ens ha de servir per articular una avaluació precisa sobre les seves necessitats i, particularment, el suport que requereixen per al desenvolupament de la seva tasca. Com m’agrada recordar, el personal docent col·laborador és una part molt important del capital humà de què disposa la Universitat i és, en darrer terme, l’eix fonamental a partir del qual s’articula l’aprenentatge dels estudiants en el conjunt dels programes que ofereix.

  • En un entorn estructurat d’aprenentatge com el que ens ofereix el nostre campus virtual, resulta necessari adoptar una perspectiva complexa per analitzar l’activitat del professorat virtual que ens permeti adreçar tots els elements implicats. D’acord amb els debats que han fet avançar el nostre coneixement sobre la relació entre la tecnologia i la societat, una aproximació complexa a les conseqüències del seu ús per a l’ensenyament i l’aprenentatge als estudis superiors ens ha de permetre considerar alguns factors claus com són les constriccions que estableix la tecnologia disponible, la formació necessària per a utilitzar-la, les expectatives, els valors i les intencions educatives que permet vehicular i, en darrer terme, les polítiques educatives que han de guiar tant la qualitat de la docència com les innovacions, tecnològiques o no, que poden contribuir a millorar-la.

  • Finalment, la investigació sobre la identitat del professor virtual, o com a mínim l’aproximació que hem desenvolupat nosaltres, ha de ser complementada amb altres perspectives. En la conversa amb el públic es va apuntar la necessitat d’abordar específicament la representació social, també entre els nostres col·legues de la universitat presencial, del que suposa ser un docent virtual en l’actualitat.





Per acabar, uns agraïments a totes les persones que ens han donat el seu suport durant i després de la investigació. Estudis com aquests, i els actes de difusió que els envolten, tenen sempre una intra-història que mai ens en recordem d’explicar. Aquests agraïments haurien de fer una mica de justícia a la quantitat de professionals que fan possible la feina que fem els investigadors:

  • En primer lloc, a tots els professors col·laboradors que ens van cedir desinteressadament una part del seu temps i van tenir la paciència de proporcionar-nos la informació que requeríem per poder desenvolupar l’estudi. Sense ells, aquesta investigació no hauria estat possible.

  • Al Rectorat de la Universitat per donar els permisos i facilitar els procediments per poder portar a terme un estudi com a aquest dins la UOC.

  • A la Nerea Fernández (Responsable de les enquestes institucionals a l’àrea de Planificació i Qualitat) per haver facilitat l’accés als participants i assistir tot el procés d’administració dels qüestionaris.

  • Al César Córcoles (Professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació) per haver tingut l’interès i la paciència de llegir-se l’informe final amb ulls crítics i detectar algunes errades que vam poder corregir a temps.

  • A la Rosa Padrós (Serveis de Biblioteca per a la Recerca a l’àrea de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge) per haver-nos ajudat amb el procés de publicació de l’informe al repositori institucional (enllaços: informe en català | informe en castellà).

  • A l’Anna Buil (Tècnica de Suport a la Direcció dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació) per haver fet totes les gestions imaginables per poder organitzar l’acte i haver-nos ajudat amb la comunicació amb el personal docent col·laborador del departament.

  • A la Carme Sauri (Serveis de Campus) per haver facilitat la comunicació amb el personal docent col·laborador del conjunt de la Universitat en relació a la realització de l’acte de difusió dels resultats de la investigació.

  • A la Núria Bigas (Oficina de Mitjans i Comunicació Externa) per haver desenvolupat la nota de premsa contra-rellotge i haver organitzat la difusió de la presentació de l’estudi dins i fora de la Universitat.

  • A l’Adriana Clivillé (Responsable de comunicació externa dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació) per haver gestionat la presència d’aquest acte a les xarxes socials institucionals i, especialment, per haver fet una retransmissió en directe de l‘acte a través de Twitter amb el hashtag #docentUOC.

  • I finalment, a tots els professors permanents i col·laboradors que van assistir a la presentació dels resultats de la investigació i, particularment, als que van participar de manera activa en el debat posterior.


Publicacions relacionades


Julio Meneses
Julio Meneses
Full Professor

Professor de metodologia de la investigació, director de Learning Analytics de l’eLearning Innovation Center i investigador de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.