El disseny i la construcció de mostres representatives és un procés complex no exempt de dificultats. Obtenir dades estructurades a partir de l’auto-informe dels participants i amb una precisió (o error) coneguda per a les nostres afirmacions és l’objectiu principal dels investigadores interessats en l’ús de qüestionaris com a tècniques d’investigació quantitativa. I és aquí on la selecció dels participants que conformen les mostres juga un paper fonamental.
Sense una bona definició de la població a que fan referència, o representat-la inadequadament, els investigadors podem fracassar en el intent de conèixer fenòmens que, per la seva complexitat, no podríem analitzar d’una altra manera. Aquest procés és, fins i tot més, cabdal per als estudis basats en administracions a distància, on la reducció dels costos pot malbaratar l’exercici d’auto-informe portat a terme per part dels participants.
El correu postal, el telèfon i internet són mitjans que faciliten molt la tasca d’administració, però que com a contra-partida requereixen una especial atenció. Sense abordar el detall dels càlculs necessaris, aquesta presentació tracta de fer un modest apropament als reptes que aquests mitjans plantegen als investigadors interessats en el disseny i el treball amb mostres estadísticament representatives.