Junts millor. Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement (Universitat Oberta de Catalunya) i llicenciat en Psicologia (Universidad de Oviedo), on vaig començar la meva experiència investigadora, soc professor agregat de metodologia de la investigació als Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, investigador del grup de recerca GenTIC (Gender & ICT) de l'Internet Interdisciplinary Institute i responsable de la Unitat d'Avaluació de Projectes Institucionals de l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya

Les meves línies d'investigació s'orienten a l'aplicació dels mètodes d'investigació quantitativa, el disseny i l'administració de qüestionaris i l'anàlisi multivariant de les dades obtingudes. Entre d'altres temàtiques, he fet investigació vinculada a la incorporació de les TIC als sistemes educatius, les condicions de treball del professorat, la presència dels educadors socials a les escoles i instituts, les violències que afecten els joves, les seves formes d'oci i les seves pràctiques culturals, les desigualtats digitals de nens i joves, les diferències de gènere en l'elecció dels estudis i la segregació vocacional dels adolescents, l'abandonament i el reingrés dels estudiants universitaris, i el paper de les dones a la Wikipedia.

He participat en projectes de recerca finançats per la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Educación, la Unió Europea, la Fundació Jaume Bofill, la Fundación Telefónica, la Fundación BBVA, la Fundació la Caixa, l'Observatori Català de la Joventut, la Fundação Calouste Gulbenkian, l'Institut d'Infància i Adolescència, i l'Institut Català de les Dones. A les estones lliures també he estat avaluador de la Association of Internet Researchers (AoIR), la Czech Science Foundation i les revistes científiques Infancia y Aprendizaje, Educar, Cultura y Educación, The Information Society, Equity & Excellence in Education, Computers Education, Educational Studies, The International Review of Research in Open and Distributed Learning, BiD: Textos Unversitaris de Biblioteconomia i Documentació, i The International Journal of Educational Technology in Higher Education.

L'any 2015 vaig defensar la meva tesi doctoral per compendi de publicacions sobre la incorporació d'internet per al desenvolupament comunitari al sistema educatiu de Catalunya. Actualment treballo en diverses recerques basades en l'administració de qüestionaris com a responsable de la metodologia.

Publicacions recents

López, Daniel, Lluvi Farré, Mariona Estrada, and Julio Meneses. "Género, vejez y cuidados en los proyectos de senior cohousing en España." In Congreso Internacional: El cuidado de dependientes y mayores. Avanzando hacia la igualdad de género y la justicia social. Tarragona, Submitted. Abstract

Desde 2013, el senior cohousing o vivienda colaborativa de mayores es un fenómeno en auge en España. Se trata de centros y viviendas construidas y gestionadas por personas que deciden vivir la última etapa de sus vidas colectivamente, apoyándose mutuamente y autogestionando los servicios sociales y asistenciales que vayan necesitando. Actualmente existen más de 50 proyectos de este tipo, de los cuales 12 ya se encuentran en funcionamiento.

Esta presentación se basa en los resultados del primer estudio sobre la emergencia de estas iniciativas en España. Un estudio que comenzamos en 2013 en el marco del plan nacional I+D EXPDEM y que proseguimos gracias al proyecto MOVICOMA a partir de 2015. Mediante un estudio basado en encuestas dirigidas a los participantes (n=150) y a los responsables de los centros de un total de 16 de estos proyectos, el estudio nos ha permitido hacer una radiografía de las características socio-demográficas de sus miembros, las formas de gobernanza, las infraestructuras de cuidado de las que disponen, así como de las actividades que desarrollan ellos mismos y que delegan a terceros. Este trabajo cuantitativo, junto a las observaciones y entrevistas realizadas desde 2013 hasta la actualidad en 8 proyectos que ya estaban en funcionamiento, las jornadas dedicadas a estos proyectos, y las visitas y sesiones de trabajo con 5 grupos en formación, nos han permitido analizar con detalle cómo se piensa, planifica, diseña e infraestructura el cuidado en estos proyectos.

Esta presentación tiene como objetivo presentar los resultados del estudio para poner de relieve las formas de hacer “vejez" y de hacer “género” que la organización del cuidado en estos espacios contribuye a habilitar y deshabilitar. En este sentido, al situar estos dos aspectos en el centro de nuestro análisis del cuidado, mostraremos cómo los proyectos de cohousing en España tratan de desafiar el paradigma del envejecimiento en el propio hogar (aging-in-place) y el que se basa en la institucionalización en centros geriátricos. Por otro lado, mostraremos también cómo las formas de hacer “vejez” y de hacer “género” que sus infraestructuras de cuidado contribuyen a producir están muy cercanas al envejecimiento activo y siguen convirtiendo el cuidado en un asunto de mujeres. En este sentido, esto debería hacernos poner en duda los implícitos normativos que han llevado a considerar las iniciativas de cohousing como alternativas basadas en la comunidad (aging-in-community), una alternativa frente a la familia, el mercado y el estado, y en definitiva a considerar que la autogestión implica per se una mayor democratización de los cuidados.

Meneses, Julio. "The role of scientific research in educational interventions." Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2019. Abstractpid_00260220.pdf

This module aims to introduce students to some important issues related to the incorporation of professional competence in research as a key instrument for promoting quality in educational interventions. Taking the professional debates that have dealt with this issue during the last two decades as a starting point, we will explore the internal and external tensions that have led to the fact that educational research has taken the research conducted in the field of medicine as a reference. In this sense, this discussion will serve to challenge the notion that the research conducted in experimental settings and particularly, randomised controlled trials (RCTs) must necessarily be the standard of reference for educational research and therefore be able to recognise the opportunities that the various available research methods can offer in providing the rationale and evaluation of educational interventions.

To do this, we will now present a brief approach to the scientific method which, beyond its canonical phases, will allow us to understand research as a cyclical or iterative process in which the various procedures available have in common the collection and systematic analysis of the data obtained, with the aim of improving our understanding of the phenomena under study. This approach will serve us later in addressing the results produced by this complex process; in other words, the scientific evidence that it is able to provide as a guarantee that the knowledge generated is in fact in line with what happens with the phenomena. As a result of the pragmatic approach adopted in this text, we will present general principles aimed at promoting quality in the development of the different research phases, a necessary but insufficient condition for assessing the strength or sufficiency of the evidence obtained to answer the research question.

Finally, we will put this discussion into play based on an example that will serve to illustrate the different types of research validity and that it is, in fact, difficult to meet all the requirements in a single investigation. In this sense, we will highlight the shared nature of the challenge posed by the joint construction of an improvement in the understanding of phenomena based on the accumulation of scientific evidence obtained in several independent investigations that supports the new knowledge generated. Finally, we will offer an annotated bibliography with some interesting references that may be useful for furthering the development of research competence beyond the limitations of this text.

Bretones, Eva, Jordi Solé, Julio Meneses, Miquel Castillo, and Sergi Fàbregues. "Què diuen els centres educatius de Catalunya sobre la incorporació d’educadors i educadores socials a les escoles i instituts?" Educació social. Revista d'Intervenció Socioeducativa 71 (2019): 39-58. Abstractrevista_educacio_social_cat_2019.pdfrevista_educacio_social_es_2019.pdfWebsite

Docents i educadors atenen problemàtiques compartides que necessiten un treball cooperatiu per construir alternatives educatives. La millora de l’èxit educatiu requereix garantir un treball interdisciplinari entre els diferents agents implicats. Aquest article recull informació rellevant sobre la incorporació dels educadors socials al sistema educatiu de Catalunya, tant pel que fa al seu grau d’integració en les dinàmiques de les escoles i instituts, com pel que fa a les condicions que faciliten o dificulten l’exercici de la seva funció professional com a agents educatius. Les dades que s’aporten són fruit d’una recerca duta a terme el curs 2017-2018 en la qual es recull el posicionament dels equips directius de 498 centres educatius catalans de primària i secundària. Apostar per la incorporació dels educadors socials en els equips educatius requerirà un canvi de posicionament entre els membres de la comunitat educativa a l’hora de plantejar els seus projectes educatius, ressituar els rols i les funcions tradicionals i articular espais comuns de treball.

Meneses, Julio. Investigación educativa. Una competencia profesional para la intervención. Barcelona: Editorial UOC, Forthcoming. Abstract

En el contexto del debate sobre la calidad de las intervenciones educativas, este libro presenta el proceso de investigación científica como una competencia profesional esencial al servicio de la mejora de las prácticas de enseñanza y aprendizaje. Dirigido a estudiantes, profesores y profesionales de la educación que intervienen en los diferentes ámbitos de los que se ocupan, centra su atención en el importante papel que la investigación y, particularmente, las evidencias que proporciona pueden tener para ayudar a orientar las decisiones en relación a dos momentos centrales: la fundamentación y la evaluación de las prácticas en el ejercicio de la actividad profesional.

Bretones, Eva, Jordi Solé, Miquel Castillo, Julio Meneses, and Sergi Fàbregues. Acció social i educativa en contextos escolars: Situació actual dels educadors socials i els tècnics d’integració social en el sistema educatiu de Catalunya. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2019. Abstractinforme_accio_social_educativa_2019.pdfWebsite

La recerca que presentem a continuació neix de la necessitat que tenen avui en dia els centres educatius a l’hora de donar resposta a tots aquests reptes. En aquest capítol introductori farem un recorregut per les recerques prèvies que han centrat la seva atenció en la incorporació de la figura professional de l’educador social en l’àmbit escolar en la mesura que ha esdevingut un recurs per a fer front a moltes de les problemàtiques apuntades anteriorment. Tot seguit, analitzarem la integració d’aquesta figura professional en els centres educatius de diferents comunitats autònomes. L’estudi del marc normatiu que ha fet possible impulsar l’entrada dels educadors socials als centres educatius ens ha permès identificar les funcions i els àmbits de responsabilitat que se’ls han anat assignant. Tota aquesta anàlisi prèvia ha servit de base del nostre projecte de recerca. En els capítols posteriors d’aquest informe, presentarem els resultats corresponents a la primera fase de la recerca, centrada en l’administració d’un qüestionari a una mostra de 498 centres d’educació primària i secundària de Catalunya a de fer un diagnòstic sobre el grau d’integració dels educadors socials i els tècnics d’integració social en les dinàmiques de les escoles i instituts de Catalunya. Així mateix, s’aportaran les dades més rellevants pel que fa a les condicions que faciliten o dificulten l’exercici del seu rol professional com a agents educatius més enllà de l’atenció de les problemàtiques socials que tradicionalment han de nit el seu àmbit d’actuació.