Books

Sáinz, Milagros, Cecilia Castaño, Julio Meneses, Sergi Fàbregues, Jörg Müller, María Rodó, José Luís Martínez, María José Romano, Lidia Arroyo, and Natalia Garrido. ¿Por qué no hay más mujeres STEM? Se buscan ingenieras, físicas y tecnólogas. Madrid: Ariel, 2017. Abstractse_busca_ingenieras_fisicas_y_tecnologas_stem.pdfWebsite

En la actualidad, y a pesar de que los resultados académicos de chicas y chicos en ciencias y tecnología son cada vez más similares e incluso mejores en el caso de las chicas, todavía sigue siendo escasa la presencia y participación activa de estas en estudios y profesiones ligadas a algunos ámbitos STEM, las siglas en inglés comúnmente empleadas para referirse a la ciencia, la tecnología, la ingeniería y las matemáticas (Science, Technology, Engineering and Mathematics).

Este libro, editado por Fundación Telefónica, incluye tres estudios con personas jóvenes en diferentes momentos del ciclo vital vinculados a la transición a la vida adulta (la educación secundaria, la educación superior y las primeras etapas de su incorporación a profesiones STEM) en los que examinamos los factores que explican una mayor o menor presencia de mujeres en estos entornos.

Abordamos cuestiones clave para entender esta brecha de género en algunos ámbitos STEM. Entre ellas, destacamos la percepción de los jóvenes sobre cómo son las profesiones y las personas de profesiones STEM, la importancia de la consecución de metas individuales frente a las comunales para sus aspiraciones, los motivos que les han llevado a elegir estudios y profesiones STEM, o las dficultades que perciben sobre el acceso y progresión de las mujeres en estas profesiones.

Asimismo, basándonos en los resultados, proponemos una serie de recomendaciones a través de las cuales persuadir a diferentes agentes sociales implicados en el contexto educativo y empresarial respecto a los efectos nocivos de los sesgos de género para el logro de una sociedad sustentada en igualdad de oportunidades para hombres y mujeres. Muchas de las recomendaciones planteadas van también dirigidas a proporcionar líneas de actuación concretas para inspirar el cambio entre los distintos agentes sociales.

Fàbregues, Sergi, Julio Meneses, David Rodríguez-Gómez, and Marie-Hélène Paré. Técnicas de investigación social y educativa. Barcelona: Editorial UOC, 2016. Abstracttecnicas_de_investigacion_social_y_educativa_2016.pdfWebsite

Esta obra se edita bajo licencia GNU FDL 1.3.

Este libro introduce al lector a cuatro técnicas de recogida de datos a menudo utilizadas en la investigación social y educativa: el cuestionario, la entrevista, el grupo de discusión y la observación participante. En el ciclo de la investigación, estas técnicas son implementadas con el n de aglutinar un conjunto de evidencias que, una vez analizadas, permitan dar respuesta a preguntas de investigación de tipo cuantitativo y cualitativo. La naturaleza de la información generada es un aspecto central en el momento de decidir la técnica que guiará la recogida de datos. Cada técnica produce un tipo de información diferente y, en consecuencia, da acceso a dimensiones diferentes de los fenómenos sociales investigados. Por esta razón, además de ofrecer un marco de referencia para el diseño e implementación de cada técnica, el libro pretende dotar al lector de las competencias necesarias para la evaluación de su pertenencia y adecuación a distintas situaciones de investigación.

Introducción

Capítulo I. El cuestionario (Julio Meneses)
1. Introducción
1.1. Antecedentes históricos
1.2. La metodología de encuestas en el contexto de los métodos de investigación
2. El cuestionario como técnica de investigación cuantitativa
2.1. Cuestionarios, encuestas y tests
2.2. ¿Qué medimos con cuestionarios?
2.3. ¿Cómo medimos con cuestionarios?
2.4. ¿Para qué medimos con cuestionarios?
2.5. La administración electrónica de cuestionarios
3. Diseño y administración de cuestionarios
3.1. Definición de objetivos y diseño de la investigación
3.2. Diseño de la muestra
3.3. Redacción de los ítems
3.4. Confección del cuestionario
3.5. Piloto y refinamiento
3.6. Administración y primer informe
4. Algunas consideraciones (éticas) finales
5. El caso de la encuesta sobre satisfacción laboral del profesorado de Cataluña
5.1. Objetivos de la investigación
5.2. Diseño de la investigación
5.3. Diseño de la muestra
5.4. Diseño del cuestionario
5.5. Administración del cuestionario
5.6. Tratamiento de los datos y primer informe
5.7. Conclusión
6. Cuestionario del proyecto «El profesorado de Cataluña»
7. Bibliografía

Capítulo II. La entrevista (David Rodríguez-Gómez)
1. La entrevista como técnica de investigación cualitativa
1.1. Definición y usos de la entrevista
1.2. Comparación con otras técnicas de investigación
2. El diseño y desarrollo de una entrevista
2.1. El guion de la entrevista
2.2. El muestreo en la entrevista
2.3. La conducción de la entrevista
3. Transcripción y análisis de la entrevista
4. Algunas notas sobre la fiabilidad y validez de las entrevistas
5. Problemáticas habituales
6. Competencias del entrevistador y su formación
7. Aspectos éticos que considerar
8. Bibliografía

Capítulo III. El grupo de discusión (Sergi Fàbregues y Marie-Hélène Paré)
1. El grupo de discusión como técnica de investigación cualitativa
1.1. Definición y usos del grupo de discusión
1.2. Comparación con otras técnicas de investigación cualitativa
1.3. Usos combinados del grupo de discusión con otras técnicas de investigación
2. El diseño y la conducción del grupo de discusión
2.1. El muestreo del grupo de discusión
2.2. Aspectos que considerar antes de la sesión
2.3. La conducción del grupo
2.4. La transcripción y el análisis de la información recogida
3. Bibliografía

Capítulo IV. La observación participante (Sergi Fàbregues y Marie-Hélène Paré)
1. La observación participante como técnica de investigación cualitativa
1.1. Tipo de observación según el grado de participación del investigador
1.2. Definición y usos de la observación participante
1.3. La calidad de los datos en la observación participante
1.4. Una nota sobre la distinción entre la observación participante y la etnografía
1.5. Usos combinados de la observación participante con otras técnicas de investigación
2. El diseño y la conducción de la observación participante
2.1. La definición del problema de investigación
2.2. Fases en el proceso de observación
2.3. Estrategias de muestreo y selección
2.4. Acceso al lugar de observación
2.5. Establecimiento de relaciones en el campo
2.6. Recogida de información
2.7. Análisis de la información
2.8. Redacción del informe de investigación
3. Bibliografía

Meneses, Julio, Maite Barrios, Albert Bonillo, Antoni Cosculluela, Luís Manuel Lozano, Jaume Turbany, and Sergi Valero. Psicometria. Barcelona (Spain): Editorial UOC, 2013. Abstractpsicometria-cat-2013.pdfpsicometria-fe-errades-cat.pdf

1. Introducció (Julio Meneses)
2. Aproximació històrica i conceptes bàsics de la psicometria (Julio Meneses)
3. Fiabilitat (Antoni Cosculluela i Maria Teresa Barrios)
4. Validesa (Luis Manuel Lozano i Jaume Turbany)
5. Transformació i interpretació de les puntuacions (Sergi Valero)
6. Anàlisi dels ítems (Albert Bonillo)
7. Activitats pràctiques (Antoni Cosculluela)
8. Taules de distribució (Julio Meneses)

Els tests formen part de la pràctica habitual dels professionals, docents i investigadors interessats per la mesura indirecta dels fenòmens psicològics. Al servei de l’avaluació psicològica, i en conjunció amb d’altres instruments com l’observació o l’entrevista, els tests tenen com a propòsit principal proporcionar les evidències necessàries que permetin als psicòlegs i a d’altres professionals vinculats amb les ciències socials i del comportament prendre decisions o orientar les seves intervencions en els diferents contextos en què duen a terme la seva activitat. Els tests compleixen, doncs, una funció important amb relació a l’avaluació i la intervenció psicològiques, i és per això que requereixen una atenció específica en els programes de formació dels futurs psicòlegs. Conèixer el seu funcionament, les seves propietats i les condicions en què els tests han de ser utilitzats de manera adequada i responsable són alguns dels reptes importants que abordarem en aquest text.

Per fer-ho, al llarg dels propers mòduls ens endinsarem en els aspectes teòrics i pràctics involucrats en la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests que la psicometria ha proposat i sistematitzat en les darreres dècades. Com a branca de la psicologia, la psicometria és la disciplina científica encarregada del desenvolupament de teories, mètodes i tècniques que donen suport als processos de construcció i administració de tests. El seu objectiu últim, com veurem més endavant, és proporcionar les garanties científiques necessàries per a la mesura objectiva i estandarditzada dels fenòmens psicològics no observables a partir d’una mostra de comportaments. Aquest no és un objectiu menor i ha representat una contribució important de la psicologia a la teoria de la mesura desenvolupada en d’altres disciplines com la física. És a dir, d’acord amb les paraules atribuïdes a Galileo Galilei amb relació a la mesura científica: la manera en què la psicometria fa mesurables uns fenòmens psicològics què, per definició i en oposició als atributs físics, no són directament observables ni manipulables.

Començarem aquest viatge en el mòdul “Aproximació històrica i conceptes bàsics de la psicometria”, en què situarem aquesta disciplina en el context general de la psicologia, revisant-ne els antecedents remots i més recents, presentant les aportacions més rellevants que han contribuït al seu establiment com a disciplina científica i oferint una definició formal que incorpori el paper dels tests en el marc de l’avaluació i la intervenció psicològiques. A continuació desenvoluparem els fonaments de la psicometria, partint d’una definició i classificació dels tests, progressant pels diferents models de mesura psicomètrica desenvolupats en les diferents teories dels tests, introduint breument la teoria clàssica dels tests i, finalment, recapitulant aquests fonaments amb la revisió del procés d’inferència psicomètrica. Conclourem el mòdul amb una discussió dels processos de construcció i administració de tests, presentant les fases principals en què podem estructurar el disseny i la construcció d’un nou test, oferint alguns criteris importants per a l’avaluació de les característiques i la valoració de la conveniència dels tests disponibles en la literatura i, finalment, abordant els aspectes ètics i deontològics vinculats a l’ús de tests en la pràctica professional de la psicologia.

En el mòdul “Fiabilitat” tractarem de manera específica un aspecte fonamental per a la mesura dels fenòmens psicològics mitjançant tests: l’obtenció de puntuacions consistents i precises. Com passa amb qualsevol procés de mesura, el desenvolupament i l’administració de tests requereix el coneixement de l’error que es pot cometre. Si aquest error de mesura és gran, de manera que les puntuacions obtingudes no reflecteixen adequadament els fenòmens psicològics objecte d’interès, els tests no proporcionen la confiança necessària per a complir amb el seu objectiu principal al servei de l’avaluació psicològica. Així, en aquest segon mòdul abordarem la fiabilitat a partir de la perspectiva de la teoria clàssica dels tests, començant amb una descripció del model lineal clàssic, derivant el coeficient de fiabilitat i dedicant una atenció especial tant a la seva interpretació com a les diferents estratègies que s’han anat desenvolupant per a calcular-lo. A continuació es veuran tres factors importants que influeixen en la fiabilitat dels tests i es presentaran dos procediments per a estimar les puntuacions vertaderes dels subjectes a partir de les puntuacions obtingudes. Finalment, ens ocuparem de la fiabilitat dels tests referits a criteris, discutint-ne primer els trets principals i presentant a continuació els procediments clàssics disponibles per avaluar-ne la fiabilitat. Conclourem el mòdul amb una discussió dels mètodes més habituals en la determinació dels punts de tall que permeten la classificació correcta dels individus en referència al criteri.

El mòdul “Validesa” abordarà un altre aspecte clau per a la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests: l’adequació als objectius per als qual han estat construïts i són utilitzats a la pràctica. Partint d’una revisió històrica, en aquest mòdul abordarem les diferents aproximacions que la psicometria ha anat proposant i definirem la validesa dels tests com el grau en què l’evidència empírica i la teoria donen suport a la interpretació de les puntuacions amb relació amb el seu ús específic. Com veurem a continuació, actualment la validesa no es considera com una propietat intrínseca dels tests sinó que és més aviat producte de l’anàlisi de la seva adequació al propòsit específic al qual serveixen. Per a fer-ho, els professionals interessats pel desenvolupament i l’administració de tests han de recollir i acumular les evidències científiques necessàries seguint diferents estratègies. Així, en aquest mòdul estructurarem els indicis de validesa dels tests en cinc grans grups: evidències basades en la validesa del contingut, basades en el procés de resposta, basades en l’estructura interna del test, basades en la relació amb d’altres mesures i, finalment, basades en les conseqüències de l’avaluació. Començarem definint cadascun d’aquests indicis de validesa i a continuació veurem en detall les diferents estratègies disponibles per a obtenir les evidències necessàries. Finalment, recapitularem aquesta discussió i veurem els factors que afecten la validesa dels tests tenint en compte la seva influència en aquestes estratègies per a obtenir els diferents indicis.

A continuació, en el mòdul “Transformació i interpretació de les puntuacions” ens ocuparem dels aspectes metodològics implicats en el tractament de la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests. Més enllà d’algunes qüestions teòriques importants vinculades al procés de construcció de tests, en aquest mòdul discutirem les operacions que els professionals porten a terme per tal de fer interpretables les puntuacions obtingudes. Com veurem més endavant, aquestes puntuacions no són, per se, informatives i han de ser sempre interpretades per a fer-les útils d’acord amb el propòsit amb què els tests han estat desenvolupats. Així, començarem presentant el marc general d’interpretació de les mesures obtingudes mitjançant tests i abordarem algunes estratègies importants per a la transformació de puntuacions com són la construcció de percentils o de puntuacions estandarditzades i la utilització de normes cronològiques. Aquestes estratègies, que veurem en detall tenint en compte les seves característiques, la manera de calcular-les i les seves limitacions, serveixen per a recodificar les puntuacions obtingudes en un nou sistema de valors que en faciliti la interpretació sense afectar la diferent posició dels subjectes amb relació a les magnituds de les puntuacions originals. A continuació tractarem del procés de baremació o escalament de la mesura, que té per objectiu establir una connexió entre la puntuació de l’individu i l’execució observada en un grup de referència. Finalment, conclourem el mòdul amb una exposició de les diferents estratègies disponibles per a fer equiparables les puntuacions que proporcionen tests diferents que tenen per objectiu la mesura dels mateixos fenòmens psicològics.

En el penúltim mòdul d’aquest text, “Anàlisi dels ítems”, introduirem breument un últim aspecte important per a la mesura indirecta dels fenòmens psicològics mitjançant tests: l’anàlisi del funcionament dels ítems que conformen els mateixos tests. Tot i que és una qüestió molt rellevant per a la psicometria, especialment en el disseny i la construcció de nous instruments, no sempre forma part dels programes de formació dels futurs psicòlegs. En aquest mòdul abordarem l’anàlisi de les propietats dels ítems en el cas específic de les proves d’execució màxima –també anomenades tests d’habilitat o de potència–, que tenen per objectiu avaluar la competència, l’aptitud o els coneixements dels individus a partir de l’encert o la qualitat de les seves respostes. Com veurem, a diferència de les proves d’execució típica, aquest tipus de proves discrimina respostes correctes i incorrectes, i és aquesta la base emprada per a puntuar les execucions individuals. Partint d’una definició d’aquests dos tipus de proves, començarem discutint algunes directives importants per a la construcció dels ítems, i presentarem una prova d’execució màxima fictícia que ens servirà per a il·lustrar aquesta exposició. Així, abordarem les propietats dels ítems d’acord amb la formulació de la teoria clàssica dels tests i discutirem els diferents procediments disponibles per a avaluar la dificultat i la discriminació dels ítems. Finalment, apuntarem la lògica proposada per la teoria de la resposta a l’ítem i conclourem presentant el desenvolupament dels càlculs necessaris per a avaluar les propietats dels ítems que conformen la prova fictícia que hem utilitzat per a il·lustrar els diferents procediments.

Finalment, tancarem aquesta aproximació a la psicometria amb una selecció d’activitats pràctiques que permetran posar en joc els continguts desenvolupats en els diferents mòduls. Partint d’una exposició de tres casos ficticis basats en l’ús de tests, es plantejaran diferents exercicis vinculats a la fiabilitat, la validesa, la transformació i interpretació de les puntuacions i l’anàlisi dels ítems. Aquests exercicis, juntament amb el seu desenvolupament i les solucions corresponents, tenen per objectiu facilitar l’assoliment dels objectius plantejats al llarg del text.

Meneses, Julio, Maite Barrios, Albert Bonillo, Antoni Cosculluela, Luís Manuel Lozano, Jaume Turbany, and Sergi Valero. Psicometría. Barcelona (Spain): Editorial UOC, 2013. AbstractWebsite

Los tests forman parte de la práctica habitual de los profesionales, docentes e investigadores interesados en la medida de los fenómenos psicológicos. Al servicio de la evaluación, los tests tienen como objetivo principal proporcionar las evidencias necesarias que permitan a los psicólogos, educadores y a otros profesionales afines tomar decisiones u orientar sus intervenciones en los diferentes contextos en los que desarrollan su actividad. Conocer su origen, su funcionamiento, sus propiedades y las condiciones en las que los tests deben ser utilizados de manera adecuada y responsable son algunos de los retos importantes que nos hemos propuesto abordar en este libro.

De una manera accesible, este libro está dirigido a estudiantes, docentes y profesionales vinculados a las ciencias sociales y del comportamiento que quieran profundizar en los aspectos teóricos y prácticos involucrados en la medida objetiva y estandarizada de los fenómenos psicológicos mediante la construcción y administración de tests.

Índice
1. Presentación (Julio Meneses)
2. Aproximación histórica i conceptos básicos de la psicometría (Julio Meneses)
3. Fiabilidad (Antoni Cosculluela y Maite Barrios)
4. Validez (Luis Manuel Lozano y Jaume Turbany)
5. Transformación e interpretación de las puntuaciones (Sergi Valero)
6. Análisis de los ítems (Albert Bonillo)
7. Tablas de distribución
8. Bibliografía

Berga, Anna, Lluís Sáez, Sergi Fàbregues, and Julio Meneses. Diagnosi sobre les violències que afecten les persones joves. Barcelona (Spain): Departament de Benestar Social i Família (Generalitat de Catalunya), 2013. Abstractdiagnosi_sobre_violencies_afecten_persones_joves_2013.pdfWebsite

El present estudi sociològic té com a objectiu principal esbrinar com afecta el fenomen de la violència el col·lectiu de joves de la societat catalana. No era una empresa fàcil, sobretot si no es volia fer que fos recurrent i que refermés els innombrables tòpics que abunden sobre aquesta qüestió.

És per això que primerament l’estudi es planteja què entenem pel fenomen de violència i quins tipus de violències es donen, pluralitat obligada si hom vol ser rigorós amb l’ampli espectre que adopta el fenomen.

Acte seguit s’estudien aquestes violències en la mesura que s’associen amb el fet de ser jove. Però parlem de les violències que afecten les persones joves en sentit ampli altre cop, i per tant, analitzem els i les joves com a practicants de les diferents violències detectades, però alhora també com a víctimes d’aquestes violències. Tot i que l’estudi, per abastar una major riquesa explicativa, combina una aproximació quantitativa i qualitativa; l’enfocament comprensiu té força més recorregut en l’estudi, atès que vam considerar que calia sobretot obtenir claus interpretatives de la realitat analitzada. De manera que això ha fet que en el treball de camp prenguin especial protagonisme els actors que es veuen sovint implicats directament o indirecta en aquestes situacions. Això inclou donar veu, òbviament, als mateixos joves, però també a altres col·lectius que treballen amb joves o que afronten dia a dia la problemàtica de les violències que els afecten.

Finalment, val a dir que atenem principalment als factors causals de les violències, de manera que volem remarcar les violències com a símptoma derivat d’altres problemàtiques socials. Creiem que assumir aquest punt de partida és el que més ens pot ajudar de cara a trobar possibles solucions a aquesta problemàtica. Modestament, aspirem que aquest estudi hagi estat d’ajut per assolir aquesta fita.

Fàbregues, Sergi, Carles Riba, Albert Fornieles, Jaume Turbany, Antoni Cosculluela, and Julio Meneses. Tècniques d'anàlisi de dades. Barcelona (Spain): Editorial UOC, 2010. Abstract

Aquesta assignatura pretén introduir els estudiants en les principals tècniques i aproximacions analítiques que l'investigador social té a la seva disposició. Dins del procés de recerca, l'anàlisi constitueix la fase immediatament posterior a la recollida de dades i coincideix amb el moment en què l'investigador examina de manera detallada la informació empírica, tot tractant d'identificar patrons en les dades i de simplificar la complexitat de la informació recollida. Això el porta a representar i resumir la informació que li han subministrat les persones participants en forma de text, taules, figures o gràfics, amb la intenció última de respondre les preguntes de la recerca.

Els dos elements vitals que s'han de considerar en el moment d'iniciar l'anàlisi són el disseny de la investigació i el procés de recollida de dades. De la mateixa manera que no hi ha un únic tipus de disseny ni una única manera de plantejar el treball de camp, tampoc no hi ha una manera exclusiva d'apropar-se a l'anàlisi. Al contrari, el plantejament d'anàlisi varia de manera substancial segons quina sigui l'orientació metodològica de la investigació. Quan la metodologia és quantitativa, l'anàlisi s'encamina a l'explotació estadística de les dades, generalment en forma de nombres, a partir d'un conjunt de tècniques estandarditzades. En contrast, quan és qualitativa, l'anàlisi es converteix en un procés més eclèctic, amb procediments que estan subjectes a les assumpcions sobre la naturalesa de la investigació qualitativa. Malgrat que aquesta distinció ens permet entendre les diferències fonamentals entre cada aproximació, convé assenyalar però que, en la pràctica, les coses tendeixen a ser més relatives: també és possible plantejar, per exemple, una anàlisi qualitativa pautada i estandarditzada si la pregunta de recerca ho requereix.

S'ha assenyalat, en una assignatura anterior del programa, que la pregunta de la recerca determina l'elecció dels mètodes que s'han d'implementar durant la investigació. La realitat tendeix a ser, però, la inversa. Arran de les diferències entre les metodologies quantitativa i qualitativa, la formació metodològica de l'investigador sovint condiciona el tipus de disseny que aquest planteja i, en conseqüència, el tipus de preguntes que es proposa respondre. Així, si l'investigador és un expert en estadística, és probable que la majoria dels seus estudis s'articulin a partir de la recollida i l'anàlisi de dades numèriques. Ara bé, és possible que un dia aquest investigador s'enfronti a una pregunta de recerca que únicament pugui respondre a partir d'una tècnica d'anàlisi qualitativa, com ara l'anàlisi del discurs o la teoria fonamentada. Atès que aquesta darrera situació pot no ser tan excepcional, és important que l'investigador social es proveeixi del màxim nombre de recursos analítics possible.

La finalitat d'aquesta assignatura és, doncs, dotar l'estudiant d'un marc de referència per al disseny i la realització d'anàlisis quantitatives i qualitatives. Els materials s'organitzen en dos mòduls. En el primer, centrat en l'anàlisi quantitativa de dades, els autors defineixen una sèrie de conceptes estadístics bàsics i presenten una introducció a la descripció de variables i a l'anàlisi bivariable i multivariable de dades. En el segon mòdul, focalitzat a l'anàlisi qualitativa, l'autor explica els procediments elementals per al tractament qualitatiu de textos i exposa una classificació de diferents aproximacions a l'anàlisi textual.

Una idea subjacent als materials és la noció que l'anàlisi no constitueix una fase aïllada de la resta de la recerca. Al contrari, pensem que esdevé un component del procés d'investigació que s'ha de considerar en cada etapa del disseny. En aquest sentit, les decisions al principi de la recerca determinen el tipus de dades que s'han de recollir i, en conseqüència, influencien el rang d'opcions analítiques de l'investigador. Per aquesta raó, adoptem una visió holística del procés d'investigació, considerant l'anàlisi com una part més d'aquest procés i no solament com una activitat que es fa al final de la recerca. Aquesta visió és present tant en el primer mòdul (amb la presentació del model general d'investigació) com en el segon (amb la descripció del perfil metodològic dels mètodes qualitatius i les seves tradicions i enfocaments).

Per acabar, és important assenyalar que l'objectiu d'aquests materials és oferir una introducció a l'anàlisi de dades, proveint l'estudiant d'un marc de referència per a iniciar-se en aquesta tasca. A partir d'aquí, esdevé imprescindible que l'estudiant treballi les lectures del dossier de textos complementaris i completi aquesta informació amb la consulta de les referències bibliogràfiques que s'esmenten al llarg del text.

Sergi Fàbregues Feijóo i Julio Meneses Naranjo

Sigalés, Carles, Josep M. Mominó, Julio Meneses, and Antoni Badia. La integración de internet en la educación escolar española. Situación actual y perspectivas de futuro. Madrid (Spain): Ariel, 2009. Abstractla_integracion_de_internet.pdf

En este libro se presentan los primeros resultados de un trabajo de investigación sobre el proceso de incorporación de las TIC en la educación, basado en los datos y las opiniones que han facilitado los propios protagonistas: alumnos, profesores y directores, a través de 17.575 cuestionarios y entrevistas realizadas in situ, en 716 escuelas e institutos de una muestra representativa de centros docentes españoles. La información recogida nos proporciona una visión amplia y exhaustiva sobre cómo utilizan las TIC los integrantes de la comunidad escolar en sus prácticas educativas, dentro y fuera de los centros docentes. Asimismo, este trabajo ofrece una información extensa sobre la valoración que directivos, profesores y alumnos hacen de su experiencia al utilizar las TIC, sobre sus competencias en el uso y el dominio de estas tecnologías y acerca de las expectativas que su introducción genera, en cuanto a los procesos de innovación y de adaptación del sistema educativo a las nuevas necesidades de nuestra sociedad.

Mominó, Josep M., Carles Sigalés, and Julio Meneses. La escuela en la Sociedad Red. Internet en la educación primaria y secundaria. Barcelona (Spain): Ariel, 2008. AbstractWebsite

Internet ha generado numerosas expectativas sobre la capacidad de las TIC para transformar la educación. Más allá de cuestiones estrictamente tecnológicas, el contexto social emergente plantea nuevas demandas a los sistemas educativos que difícilmente se podrán satisfacer sin el concurso de las tecnologías digitales. En este libro, se presentan los resultados de una investigación sobre el proceso de integración de internet en la educación primaria y secundaria a partir de una encuesta a 9.825 directivos, profesores y alumnos de una muestra representativa de centros educativos de Cataluña. El estudio proporciona una panorámica detallada de cómo se apropian de internet los diversos actores de la comunidad escolar, identifica las tendencias subyacentes a estos procesos y los retos a los que se deberá hacer frente si se quieren poner las TIC al servicio de la mejora educativa.

Pedró, Francesc, Teresa Lloret, Salvador Carrasco, Ramon Plandiura, Josep M. Mominó, and Julio Meneses. El professorat de Catalunya. Barcelona (Spain): Editorial Mediterrània, 2008. Abstractbofill_2008.pdfWebsite

Aquest estudi fa un diagnòstic del professorat de Catalunya i també una sèrie de recomanacions sobre quin hauria de ser el concepte de docent i com hauria de desenvolupar-se la carrera professional de la docència. Es tracta d?una anàlisi que compara la nostra situació amb la d'altres països, però tenint molt en compte la particularitat i complexitat que viu la professió docent del nostre país en aquests moments.