Book chapters

Sáinz, Milagros, Julio Meneses, and Beatriz López. "The shaping of teacher accountability through cultural values in Spain. The influence of gender and other school moderators." In Teacher accountability: A cross-cultural approach. London: Routledge, Submitted. Abstract

Education in Spain is decentralized and the educational authorities are transferred to the 17 autonomous regions, but the state plays an important role in terms of legal regulation of the educational activities to be carried out in the different regions. Like in some other European countries, external inspections in Spain conducted by specialist inspectorates from outside the schools are increasingly based on standard principles that include an analysis focused on the results of teaching activity (Eurydice, 2008). These inspectorates report to the regional authorities responsible for education. Furthermore, teaching activity in Spain may also be monitored by means of self-evaluation. Spanish teachers thereby evaluate their own general practice in some schools (internal evaluation plan). Cultural values in Spain may help to understand the extent to which Spanish teachers perceive themselves as accountable. In this regard, the purpose of the present book chapter is twofold. The first aim will analyze the interrelationship between cultural beliefs (individualism and collectivism) and teacher accountability and how these cultural beliefs predict accountability predisposition in a group of Spanish secondary teachers. The second aim will focus on the role that some individual (gender, years of teaching experience), contextual (school support and school size) and cultural factors (individualism and collectivism) play in the prediction of teachers’ accountability disposition. A survey was conducted and answered by 318 secondary teachers (128 males and 189 females), who worked in 21 Spanish state schools. The results highlight the role that collectivism plays in the prediction of most accountability measures. However, individualism contributed to the prediction of internal accountability to professional codes. School support moderated the relation between cultural values and the prediction of external accountability

Meneses, Julio. "La importancia de la investigación científica como competencia profesional: Una propuesta didáctica." In La formación de los educadores sociales., Submitted. Abstractmeneses_2018-12-03.pdf

Entre en una de sus aulas, no importa si es de grado o de posgrado, y pregunte a sus estudiantes: ¿qué es para ustedes la investigación? ¿Qué es investigar? ¿Qué hace un investigador? Si, como docente, se permite el lujo de lanzar estas preguntas en lugar de proporcionar una respuesta, muy probablemente se encontrará de frente con el reflejo del problema que este capítulo se propone abordar. La investigación, propondrá alguno de sus estudiantes más aplicados, es una actividad intelectual compleja que permite obtener conocimiento sobre la realidad. Investigar, asegurará otro tal como habrá aprendido en los manuales recomendados, es aplicar un método riguroso y sistemático para ampliar el conocimiento científico. Un investigador, sugerirá otro de sus estudiantes adoptando un espíritu crítico, es alguien que dedica su tiempo y su esfuerzo a comprender problemas que, aunque pudieran tener alguna aplicación, muchas veces sólo interesan a la academia.

Martínez, Roger, Julio Meneses, and Sergi Fàbregues. "Cultura i oci. Transformacions, tendències i emergències." In Enquesta a la joventut de Catalunya 2017, Vol. 2. Experiències juvenils i desigualtats socials. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2018. Abstractestudis36_ejc2017_v2_martinez_meneses_fabregues_2018.pdf

Fer-se gran és sinònim de modificar les pràctiques lligades a la cultura i l’oci. Es deixen de fer unes coses i se’n comencen a fer d’altres. Escoltar música, sortir de nit, quedar amb els amics, llegir el diari, utilitzar les xarxes socials, assistir a actes polítics són pràctiques que tenen molt a veure amb el moment vital. Analitzar què diu l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 (EJC17 d’ara endavant) sobre les pràctiques d’oci i culturals té a veure, per tant, amb les diferents maneres de deixar la infància i transitar cap a la vida adulta, com també té a veure amb entendre els canvis històrics en els quals es produeixen aquestes transicions, des de la consolidació d’internet als processos migratoris o els canvis en les formes de relacions culturals.

Meneses, Julio, Sergi Fàbregues, Judith Jacovkis, and David Rodríguez-Gómez. "La introducción de las TIC en el sistema educativo español (2000-2010): un análisis comparado de las políticas autonómicas desde una perspectiva multinivel." In La educación mediática en España: Artículos seleccionados. Madrid: Editorial Universitas, 2018. Abstractla_educacion_mediatica_en_espana_2018_meneses_et_al.pdf

La convergencia de políticas para la introducción de las TIC en las escuelas españolas supone un reto al tener que considerar diferentes regulaciones, presupuestos y calendarios autonómicos. El propósito de este artículo es examinar las políticas autonómicas de introducción de las TIC en los centros educativos de España. El estudio utiliza un modelo de análisis comparado que considera: racionalidades políticas y planes de acción. El análisis evidencia que España representa un buen ejemplo de introducción desordenada de las TIC, con un claro acento en la dotación de infraestructuras y una menor atención a las necesidades y capacidades del contexto educativo.

Meneses, Julio. "El papel de la investigación científica en la intervención educativa." In Intervención educativa basada en evidencias científicas. Barcelona: Editorial UOC, 2017. Abstractpid_00248083.pdf

Este módulo tiene como objetivo introducir al lector en algunas cuestiones importantes relacionadas con la incorporación de la competencia profesional en investigación como un instrumento clave para la promoción de la calidad en las intervenciones educativas. Tomando como punto de partida los debates profesionales que han tratado esta cuestión durante las dos últimas décadas, exploraremos las tensiones internas y externas a las que ha conducido el ejemplo de la investigación educativa que ha sido desarrollada en el ámbito de la medicina. En este sentido, esta discusión nos servirá́ para cuestionar la idea de que la investigación llevada a cabo en escenarios experimentales y, particularmente, los ensayos o pruebas controladas aleatorias (RCT, randomized controlled trials, en ingles) tengan que ser necesariamente el patrón de referencia de la investigación educativa y, por tanto, tenemos que ser capaces de reconocer las oportunidades que pueden ofrecer las diversas metodologías de investigación disponibles en el servicio de la fundamentación y la evaluación de las intervenciones educativas.

Para ello, después desarrollaremos una breve aproximación al método científico, que, más allá́ de sus fases canónicas, nos permitirá́ situar la investigación como un proceso cíclico o iterativo en el que los diversos procedimientos de que disponemos tienen en común la recogida y el análisis sistemáticos de la información obtenida con la intención de mejorar nuestra comprensión sobre los fenómenos. Esta aproximación nos servirá́ más adelante para abordar los resultados que produce este proceso tan complejo, es decir, para hablar de las evidencias científicas que es capaz de proporcionar como garantía de que el conocimiento generado se ajusta realmente a lo que sucede con los fenómenos. Como consecuencia del enfoque pragmático adoptado en este texto, pre- sentaremos unos principios generales orientados a la promoción de la calidad en el desarrollo de las diferentes fases de la investigación, una condición necesaria, pero no suficiente, para valorar la contundencia o la suficiencia de las evidencias que se obtienen para dar respuesta a la pregunta de investigación.

Finalmente, pondremos en juego esta discusión a partir de un ejemplo que nos servirá́ para ilustrar los diferentes tipos de validez de las investigaciones ya que, de hecho, difícilmente es posible atender a todos los requerimientos en una única investigación. En este sentido, pondremos de manifiesto la naturaleza compartida del reto que supone la construcción conjunta de una mejora en la comprensión sobre los fenómenos a partir de la acumulación de las evidencias científicas que, obtenidas en varias investigaciones independientes, apoyan el nuevo conocimiento generado. Por último, presentaremos la estructura y los contenidos del resto de módulos que componen este manual y, a continuación, ofreceremos una bibliografía anotada con algunas referencias interesantes que pueden ser útiles para profundizar en el desarrollo de la competencia en investigación más allá de los límites de este texto.

Meneses, Julio. "El cuestionario." In Fàbregues, S., Meneses, J., Rodríguez-Gómez, D. y Paré, M. H. Construcción de instrumentos para la investigación en las ciencias sociales y del comportamiento (2a ed.). Barcelona: Editorial UOC, 2016. Abstractpid_00234754.pdf

En este capítulo trataremos de acercarnos a las características principales del cuestionario como técnica para la recogida de datos en las investigaciones sociales. Así, empezaremos por plantearnos algunos elementos básicos relativos a su origen, su función en el marco de las diferentes técnicas disponibles y, finalmente, cómo se inserta en el proceso de diseño de una investigación empírica con datos cuantitativos. A continuación, recorreremos las principales fases en su diseño, concretando las decisiones que el investigador debe ir tomando en el contexto de su investigación. Nos moveremos, por lo tanto, desde los aspectos más generales y abstractos hasta las cuestiones más específicas implicadas en el diseño y la administración de cuestionarios, atacando algunos conceptos e ideas importantes. Finalmente, este viaje concluye con la presentación del caso de una investigación basada en la metodología de encuestas, que nos permitirá ilustrar en un ejemplo práctico el conjunto de decisiones estratégicas que debemos tomar.

Meneses, Julio. "Aspectes bàsics de l'anàlisi multivariant." In Meneses, J. Introducció a l'anàlisi multivariant. Barcelona: Editorial UOC, 2016. Abstractpid_00199845.pdf

Aquesta introducció als aspectes bàsics de l’anàlisi multivariant té com a objectiu general proporcionar al lector algunes claus importants per a abordar els coneixements, les habilitats i els valors vinculats amb el desenvolupament de models estadístics que permeten portar a terme una anàlisi complexa de les dades obtingudes en la investigació quantitativa. Prenent com a punt de partida un estudi clàssic sobre la discriminació per raó de gènere a la Universitat de Berkeley, exposarem aquest cas controvertit com un exemple d’investigació en què l’omissió d’una informació rellevant per a l’anàlisi pot conduir a una conclusió inadequada. Aquesta discussió servirà per a introduir alguns conceptes importants com són l’associació, la confusió i la causalitat, així com per a reconèixer la importància del disseny de la investigació per a poder extreure conclusions no esbiaixades, que, a més a més, siguin generalitzables més enllà dels límits dels estudis particulars. A continuació, presentarem l’anàlisi multivariant com el marc analític general que permet modelar les múltiples relacions existents entre diverses variables de manera simultània, en descriurem els objectius principals i presentarem una classificació general de les diferents tècniques disponibles, que ens permetrà oferir una guia per a orientar els investigadors en el moment d’escollir la que millor s’ajusti a la seva investigació. Aquesta exposició servirà per a situar aquest tipus d’anàlisi en el context general de la investigació quantitativa i, finalment, presentar alguns dels principis que regeixen les diferents fases amb què és possible estructurar el procés de construcció de models multivariants. D’aquesta manera, tractarem de posar les bases necessàries a partir de les quals es desenvoluparà l’exposició de les diferents tècniques d’anàlisi multivariant que abordarem en detall a la resta de mòduls que segueixen aquesta introducció general.

Meneses, Julio. "El qüestionari." In Fàbregues, S., Meneses, J., Rodríguez-Gómez, D. i Paré, M. H. Construcció d'instruments per a la investigació en les ciències socials i del comportament (2a ed.). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2016. Abstractpid_00229030.pdf

En aquest capítol tractarem d'apropar-nos als trets principals del qüestionari com a tècnica per a la recollida de dades en les recerques socials. Així, començarem per plantejar-nos alguns elements bàsics relatius a l'origen del qüestionari, la funció que té en el marc de les diferents tècniques disponibles i, finalment, com s'insereix en el procés de disseny d'una investigació empírica amb dades quantitatives. A continuació, recorrerem les principals fases en el disseny del qüestionari, concretant les decisions que l'investigador ha d'anar prenent en el context de la seva investigació. Ens mourem, per tant, des dels aspectes més generals i abstractes fins a les qüestions més específiques implicades en el disseny i l'administració de qüestionaris, atacant alguns conceptes i idees importants. Finalment, aquest viatge s'acaba amb la presentació del cas d'una investigació basada en la metodologia d'enquestes que ens permetrà il·lustrar en un exemple pràctic el conjunt de decisions estratègiques que s'han de prendre.

Sigalés, Carles, Josep M. Mominó, and Julio Meneses. "TIC e innovación educativa en la educación escolar española. Estado y perspectivas." In Sociedad del conocimiento, tecnología y educación. Madrid: Morata, 2013.
Meneses, Julio. "El qüestionari." In Construcció d'instruments d'investigació a les ciències socials i del comportament. Barcelona (Spain): Editorial UOC, 2013. AbstractEl_qüestionari_pid_00178031.pdf

En aquest mòdul tractarem d’apropar-nos als trets principals del qüestionari com a instrument per a la recollida de dades a les investigacions socials. Així, començarem per plantejar-nos alguns elements bàsics relatius al seu origen, la seva funció en el marc de les diferents tècniques disponibles i, finalment, com s’insereix en el procés de disseny d’una investigació empírica amb dades quantitatives. A continuació, recorrerem les principals fases en el seu disseny, concretant les decisions que l’investigador ha d’anar prenent en el context de la seva investigació. Ens mourem, per tant, des dels aspectes més generals i abstractes fins a les qüestions més específiques implicades en el disseny i l’administració de qüestionaris, atacant alguns conceptes i idees importants. Finalment, aquest viatge conclou amb la presentació del cas d’una investigació basada en la metodologia d’enquestes que ens permetrà il·lustrar en un exemple pràctic el conjunt de decisions estratègiques a prendre.

Mominó, Josep M., Julio Meneses, and Sergi Fàbregues. "Joventut, infantesa i desigualtats digitals: Vinculació amb el rendiment acadèmic i el context familiar." In Famílies i relacions intergeneracionals: un espai d'oportunitats per a l'educació dels fills. IV Informe sobre la situació de la infància, l'adolescència i la família a Catalunya i Barcelona. Barcelona (Spain): Institut d'infància i món urbà (CIIMU), 2012. Abstractciimu_desigualtat_digital_familia_i_rendiment_academic.pdfciimu_desigualdad_digital_familia_y_rendimento_academico.pdf

En la configuració d’una societat post-industrial com la nostra, sustentada sobre xarxes d’informació i comunicació, internet ha deixat de ser accessible per a pocs, ha arribat, per quedar-se, a totes les esferes del nostre món i també s’ha incorporat, amb força, a la vida quotidiana dels nens i els joves. Actualment, en el binomi joventut – TIC, s’ha trobat un lloc per a la representació del present, però sobretot, per a la reconstrucció del futur de la nostra societat. Es tracta, gairebé en tots els casos, d’una projecció elaborada des de la perspectiva dels adults, evocada des del discurs polític, econòmic i, sovint, des de l’òptica del mercat, poques vegades a partir de la concepció dels propis nens i joves. D’aquesta manera, l’anàlisi de la irrupció de les tecnologies de la informació i les comunicacions en el món dels joves sovint ens ofereix representacions que tendeixen a uniformitzar aquest col·lectiu i no contemplen la seva diversitat a l’hora d’interpretar les maneres com, apropiant-se d’aquestes tecnologies, nens i joves transformen les diferents parcel·les de la seva activitat diària. Des d’una perspectiva alternativa, posarem de manifest que no tots utilitzen la tecnologia de la mateixa manera, ni n’obtenen el mateix benefici. Concretament, mostrarem com desigualtats en les condicions que troben els joves en el seu context familiar o bé factors com el seu rendiment acadèmic incideixen en aquesta apropiació diferenciada. Davant un cos de recerca empírica que, en aquest àmbit, tot just s’està desenvolupant, la nostra anàlisi se sustenta en dades obtingudes, a partir de la percepció dels propis nens i adolescents, en investigacions successives, portades a terme a Catalunya i també en el conjunt de l’estat, amb mostres estadísticament representatives d‘aquests joves que cursen educació primària i secundària.

Mominó, Josep M., and Julio Meneses. "Children, young people and digital inequality: The Influence of academic performance and family context." In Infância, crianças, internet: Desafios na era digital. Lisboa: Fundação Calouste Gulbenkian, 2012. AbstractGulbenkian_2012.pdf

The analysis of the emergence of ICT in the world of young people frequently offers uniform depictions of how the different contexts of their everyday life are changing. From an alternative perspective, we will show that not all children and young people appropriate technology in the same way or get the same benefit from it. Specifically, we will show how inequalities in such factors as academic performance and the conditions of young people's home lives affect this different appropriation. Our analysis is based on the data obtained from two successive pieces of research, first in Catalonia and then in Spain, with two statistically representative samples of children and young people in primary and secondary education.

Meneses, Julio, and David Rodríguez-Gómez. "El qüestionari i l'entrevista." In Construcció d'instruments d'investigació en e-learning. Barcelona (Spain): Editorial UOC, 2011.Questionari_i_entrevista_2011-CAT.pdfCuestionario_y_entrevista_2011-CAST.pdf